Els meus
dijous, 18 de febrer de 2010 16:57

Els he vist a la televisió, amb els seus dolors a Haití, reunits en gran quantitat i decidits per cantar i lloar Déu, reconeixent la seva sobirania i sotmetent-se a la seva voluntat. Alguns van declarar clarament que només Déu sabia per què havia passat aquesta destrucció, però que no obstant això, seguien confiant en Ell. El locutor comentava que tots tenien una Bíblia amb ells, fins i tot algun taxista treballava amb la seva Bíblia a la guantera.



Aquests són els meus, els valents, els veritables creients, els veritables cristians, els que han estat fets veritables fills de Déu perquè han rebut com al seu salvador i senyor de la seva vida a Jesucrist, que va morir per cada un, carregant amb el pecat de tots, per tal que poguéssim ser perdonats i regenerats per la Paraula de Déu, la Bíblia i l'Esperit Sant, per viure una vida digna d'obediència a Déu i d'ajuda al nostre proïsme. Estic impedit de peus i mans i no disposo dels diners per anar-hi, però si pogués, m'uniria a ells sense dubtar-ho. Gràcies germans, pel vostre exemple.

El profeta Habacuc, deia: "Encara que la figuera no floreixi, ni la vinya doni fruit, i manqui la collita de l’olivera,i els conreus no produeixin res per a menjar, i no hi hagi ovelles al corral ni bous als estables, jo m’alegraré en el Senyor i em gloriaré en el Déu de la meva salvació."(Habacuc 3:17-18). Els cristians patim també els problemes d'aquesta vida, però amb una diferència: confiant en el poder i la misericòrdia de Déu.

Els apòstols "Pere i Joan pujaven cap al temple a l'hora de l'oració de mitja tarda." (Actes 3:1). Un home coix de naixement demanava almoina a la porta Hermosa. "Però Pere li digué: "De plata i d'or, no en tinc; però el que tinc, t'ho dono: En nom de Jesucrist, el Natzarè, camina!" (Actes 3:6). L'home es va posar a caminar, saltar i lloar Déu. Van venir les autoritats civils i eclesiàstiques i els van empresonar per haver curat miraculosament en el nom de Jesús a un coix, sense el seu permís. Pere els diu: "la salvació no es troba en ningú més" (Actes 4:12). Després de prohibir parlar en el nom de Jesús, "quan els van deixar anar, van tornar amb els seus" (Actes 4:23) per pregar a Déu, dient: ""Senyor, tu has fet el cel i la terra, el mar i tot el que contenen" (Actes 4:24).