"Ara n'hi ha que dieu: «Avui o demà anirem a tal ciutat, hi passarem tot un any, posarem un negoci i ens farem rics.» Però si no sabeu ni tan sols com serà demà la vostra vida! Sou un fumerol que es deixa veure un moment i tot seguit s'esvaeix. En comptes de dir: «Si Déu vol, continuarem vivint i farem tal cosa o tal altra»." (Jaume 4:13-15).

Diverses vegades, quan he dit a algú SI DÉU VOL, han somrigut i alguna vegada comentat que Déu ho vol sempre si és bo el que es projecta, i fins i tot que depèn exclusivament de la nostra voluntat. El bon costum de tenir en compte Déu en els nostres plans d'acció, com algun més dels nostres valors cristians, s'ha anat perdent a mesura que han avançat les idees materialistes i atees. És necessari tornar a reconèixer la sobirania de Déu en l'Univers i inevitablement en la nostra vida personal.

En els primers dies del passat mes de gener de 2010, el meu germà, el més petit dels set, va morir com a conseqüència d'un infart cardíac. Va estar amb la seva bondadosa esposa durant molts anys a Anglaterra treballant i criant els seus quatre fills amb el propòsit de poder tornar al jubilar-se, al seu lloc de naixement a Galícia i gaudir d'un temps de tranquil·litat i la companyia de la seva família i amics. Quan s'acostava la seva jubilació, va manar a Galícia la família que hi va voler anar, mentre ell quedava l'últim. I va arribar la data esperada, es va instal.lar definitivament entre la Corunya i Camariñas (la Corunya) amb gran alegria per a tota la família. Al cap de pocs dies d'arribar, va visitar el nostre germà tercer, també jubilat, per dir-li que ara tenien més temps per estar junts i sortir a fer algun passeig. Però al dia següent, a la 6.00 hores del matí, el va despertar un fort dolor al pit, el seu fill va intentar fer-li una ajuda improvisada, però aviat es va notar que era important, per la qual cosa es va avisar una ambulància que el conduís a un centre mèdic. Quan va arribar l'ambulància, ja havia mort. Al cap de dos dies, el van portar a fer el sepeli a Camariñas (la Corunya), la preciosa terra de la seva dona.

El meu germà era per a mi, el més bo i afectuós del món. Tinc molt grats records d'ell i només em sap greu desconèixer el seu estat espiritual de relació amb Déu, el sobirà que pot decidir sobre les nostres vides.