| REFUGI |
| dimecres, 3 de març de 2010 16:40 |
1 Per al mestre de cor. Del recull dels fills de Corè. A la tonada de «Alamot». Càntic. 2 Déu és el nostre castell de refugi, un defensor ferm en hores de perill. 3 No temem res quan se somou la terra, quan les muntanyes trontollen dins els mars, 4 quan bramulen i escumegen les aigües abismals i al seu embat s'estremeixen les muntanyes. Pausa 5 Els braços d'un riu alegren la ciutat de Déu, la mansió més sagrada de l'Altíssim. 6 Déu és al mig d'ella, no pot trontollar. Déu la defensa abans que apunti el dia; 7 si s'amotinen nacions i trontollen reialmes, fa esclatar el seu tro, i la terra es desfà. 8 El Senyor de l'univers és amb nosaltres, la nostra muralla és el Déu de Jacob. Pausa 9 Veniu, mireu les gestes del Senyor, les meravelles que fa sobre la terra. 10 A tot arreu ha fet cessar els combats, ha trencat els arcs i trossejat les llances, ha tirat al foc els escuts. 11 «Desistiu, reconeixeu que jo sóc Déu; domino els pobles, domino el món.» 12 El Senyor de l'univers és amb nosaltres, la nostra muralla és el Déu de Jacob.
Pausa (Salm 46)
Del Salm 46, el tema que destaca és el del refugi que Déu és per als seus. Davant la inseguretat dels refugis humans tenim la confiança i seguretat que en el creient deriva del Senyor. No està lluny, sinó a mà; més que ser trobat, s'ofereix perquè el trobem. L’experiència confirma que ho és tot per al seu poble. El seu poder per salvar és suficient. Coneix totes les coses per endavant i pot respondre a l'oració. Hi ha promeses per a cada necessitat . La seva fidelitat li dóna garantia per tota confiança. Passat i futur incideixen en el present, perquè tot està an la seva mà. |