| CONFIANÇA |
| dilluns, 5 d'abril de 2010 16:36 |
Després digué als seus deixebles: --Per això us dic: No us preocupeu per la vida, pensant què menjareu, ni pel cos, pensant com us vestireu. 23 La vida val més que el menjar, i el cos més que el vestit. 24 Fixeu-vos en els corbs: no sembren ni seguen, no tenen rebost ni graner, i Déu els alimenta. I vosaltres valeu molt més que els ocells! 25 ¿Qui de vosaltres, per més que s'hi esforci, pot allargar d'un sol instant la seva vida? 26 Així, doncs, si no podeu aconseguir ni una cosa tan petita, per què us preocupeu de les altres? 27 Fixeu-vos com creixen les flors: no treballen ni filen, però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no anava vestit com cap d'elles. 28 I si l'herba, que avui és al camp i demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, molt més farà per vosaltres, gent de poca fe. 29 No busqueu, doncs, què menjareu o què beureu, ni en passeu ànsia. 30 Això, tots els pagans ho busquen amb neguit, però el vostre Pare ja sap prou que en teniu necessitat. 31 Vosaltres, busqueu més aviat el seu Regne, i això us ho donarà de més a més.
Lluc 12:22-31 La confiança en Déu deriva aquí de l'observació de la vida i de la naturalesa en els seus aspectes animal i vegetal 24-28 (llegir). La vida és més que el menjar, (No valeu vosaltres molt més que els ocells? Com més a vosaltres homes de poca fe?) El creient té una vida rebuda del seu Creador que no depèn, en absolut, de les coses materials amb les que pugui comptar. No hi ha dubte de la capacitat de Qui ens dóna vida, per proveir de les coses supèrflues, encara que necessàries, a les seves criatures . El creient sap que l'home està dotat per Déu de capacitats innates molt superiors que les dells ocells. Sembla que el corb no destaca per la seva docilitat ni per la seva acurada planificació alimentària, però sempre en té prou, què menys pot esperar l'home? Les flors més insignificants i passatgeres són vestides bellament. Qui les va fer es cuida de donar-los terra sol i pluja per manifestar la seva esplendorosa bellesa. El creient sap que tot depèn del seu Senyor sigui quina sigui la circumstància.
El que no va escatimar ni al seu propi Fill, sinó que el va entregar per tots nosaltres, com no ens donarà també amb ell totes les coses? Déu és prou poderós per a omplir-vos de gràcies de tota mena i fer que tingueu sempre tot el que necessiteu amb prou abundància per a practicar tota mena d'obres bones.
|