"Ara n'hi ha que dieu: «Avui o demà anirem a tal ciutat, hi passarem tot un any, posarem un negoci i ens farem rics.» Però si no sabeu ni tan sols com serà demà la vostra vida! Sou un fumerol que es deixa veure un moment i tot seguit s'esvaeix. En comptes de dir: «Si Déu vol, continuarem vivint i farem tal cosa o tal altra»." (Jaume 4:13-15).

Si llegim detingudament el primer capítol del llibre de Jonàs, veurem que en realitat no va ser tant la por, ni la covardia, el que va fer prendre a Jonàs la decisió de no obeir, més aviat va ser el seu propi criteri, i els prejudicis que estaven enfrontats als propòsits de Déu.

"Fou lliurat pels nostres pecats i ressuscitat per donar-nos la justificació." (Romans 4:25)

He vist a la televisió un carrer de la ciutat de Port au Prince com pujava i baixava, mentre els cotxes corrien per ell i els edificis del fons de la imatge es desplomaven aixecant una immensa polseguera. Després, les imatges de l'edifici de la presidència destruït i també de la destruïda catedral amb una cantonada on es podia veure una gran creu blanca, dreta i intacta. Més tard sentia a  les notícies, que en un col.legi esfondrat havien mort 300 nens sota la runa,que el 70% dels edificis havien caigut, que es calculaven a priori en total uns 100.000 morts, que transcorreguts 5 dies de l'hecatombe, en algun país encara estaven pensant el que enviarien com a ajuda, decidint per fi enviar un vaixell amb aliments que trigaria tres setmanes a arribar i avions amb policies i especialistes amb gossos ensinistrats per rescatar supervivents.

1 Senyor, tu m’has sondejat i m’has conegut,

2 tu veus quan m’assec i quan m’aixeco,

coneixes el meu pensament de lluny estant.

3 Observes bé si camino o si m’aturo,

i tota la meva conducta t’és ben palesa.

4 Encara no tinc als llavis la paraula

que tu, Senyor, ja l’has entesa.